CANVI EDUCATIU.

El paradigma del sistema educatiu.

Aquest vídeo m'ha sorprès molt. El autor d'aquest vídeo es Ken Robinson. Vull ressaltar les coses que més m'han impactat del vídeo com que actualment els nens no veuen utilitat en anar a escola, que abans tindre un títol universitari era sinònim de faena segura, ara les coses ja han canviat, tindre un títol universitari no implica tindre faena segura. També hem pareix interessant el que el sistema educatiu actual està concebut en una època diferent que es la il·lustració i que estàn recolzades per les situacions econòmiques de la revolució industrial, i es que si ens adonem les escoles actualment encara estàn organitzades  com si foren fàbriques (timbres que sonen, cursos organitzats amb edats...) amb tot açò pareix que estem organitzats com si fórem productes de fabricació, sembla molt fort açò, però si ens parem a pensar, és així, tinguem un sistema educatiu del interès de la industria. Tot açò comporta que les persones estiguem "etiquetades" com a acadèmiques i no acadèmiques avaluades per el sistema educatiu actual, que es basa en els principis de la il·lustració de la capacitat acadèmica, o el que es el mateix tant sols tinguem una resposta correcta per a cada qüestió, eliminant la capacitat de creativitat dels alumnes,o eliminant el pensament divergent, es a dir, eliminar la capacitat de veure múltiples respostes a una sola questió.

Fullan conseqüent amb els problemes que hi ha a l'educació, presenta un model de escola basat en el desenvolupament de les capacitats individuals, el treball en equip, i la passió per la professió. Crec que actualment el sistema educatiu esta molt lluny d'aquestes idees. Açí vos deixe un enllaç on si vos interessa es pugeu informar millor. Aquest es un dels models educatius que es podria impartir actualment, que jo crec, que més es correspon amb les característiques actuals de la societat. 

Amb tot açò pense que esta evolucionant tot al nostre voltant però no obstant, el sistema educatiu està quedant-se endarrerit, tinguem un sistema educatiu del S.19. Mentre aquells que s'haurien de preocupar per a millorar les bases de l'educació es preocupen d'innovar tenint com a conseqüència una "innovació sense canvi". Em recorda a la frase que va dir una vegada un metge, en el qual dia que "Actualment està invertinse més en medicaments per a la virilitat dels homes i silicona per a les dones que per a medicaments per a l'Alzheimer, per lo que d'ací uns anys tindrem homes amb el pene dur, i dones amb les mamelles grans, però que no sabràn per a que serveixen".  Pues tinc la sensació que amb l'educació pasa algo semblant, s'esta invertint molt amb la innovació però no amb el sistema educatiu que es en lo que en veritat es tindria que invertir.

Després de llegir açò, cregueu amb el sistema educatiu actual?

CULTO A LA DELGADEZ.

El culto a la delgadez es una ideología en que tratamos la delgadez como lo más importante en nuestras vidas. Esto comporta a tener ciertas privaciones y realizar esfuerzos y sacrifico para estar delgado. Se asocia la delgadez a la belleza, la elegancia, prestigio, dinero… contrasta con años atrás, cuando estar grueso significaba poder, dinero, tiempo..

Esta ideología también tiene extremos radicales, llevando a problemas alimenticios como son la vigorexia, la anorexia y la bulimia, llegando incluso a extremos de muerte en algunas personas.

Esta relacionada sobre todo los jóvenes, pero es extensivo a todas las edades, causado en algunos casos por campañas publicitarias que se lanzan, que las adolescentes observan, y que quieren imitar a las protagonistas que salen en estas campañas.

¿Como se manifiesta en el movimiento?

Hay un deseo de tener una imagen perfecta y distorsionar la imagen frente al espejo. Alguna gente con la obsesión de perder peso, y estar delgada hace excesivo deporte, sin llevar a cabo la alimentación correcta, perdiendo peso y al mismo tiempo perdiendo salud. Esto comporta una confusión entre estar sano y estar delgado.

¿Que se puede hacer para dar a luz el culto a la delgadez?

Concienciar a la sociedad que estar delgado no siempre significa estar sano, y que la delgadez extrema conlleva riesgos tanto físicos como psicológicos. Hay que aportar información verdadera sobre la salud y la delgadez, y concienciar a la gente. Así mismo evitar sobre todo en medios de información fotos falsas, o campañas publicitarias donde aparezcan personas con una extrema delgadez, para evitar una influencia en los adolescentes, que son los más sensibles a todo este tipo de publicidad.

Aqui os dejo un video donde explica  algunos trastornos alimenticios producidos por el culto a la delgadez.

DIA DE PENNAC

Com tots sabem, en aquestes últimes dos classes hem fet el dia Pennac, en el qual cada grup teníem que representar algo que havíem llegit en el llibre de "mal de escuela".

Nosaltres el que vam fer va ser representar una escena que ens havia paregut molt interessant, aquesta escena apareix en el capítol 5, "Maximilien o el culpable ideal", en la qual es filma una entrevista als alumnats, que estos fan moltes tonteries, després se'ls fica aquesta escena que han fimat anteriorment, provocant rises a tota la classe, el film es reprodueix 8 ó 9 vegades, fins que provoca malestar entre els alumnes, vegent-se com fan els tontos. Posteriorment se'ls torna a filmar, obtenint més serietat entre els alumnes.

Nosaltres vam fer això, vam entrevistar a Vicent, sobre que opinava del partit del barça-milán, en la qual apareixia fent tonteries, aquest vídeo el vàrem reproduir 7 ó 8 vegades provocant les rises entre els alumnes, després vam reproduir el vídeo en el qual Vicent opina seriosament la seva opinió del partit.

El que voliem era representar l'escena comentada anteriorment que apareix en el llibre de "mal de escuela".



LA CLASSE.

Air, en  educació del moviment vam vorer la pelicula  "la classe" de Laurent Cantet. Una pel·lícula que es centra en l'educació des de dins les classes, i que reflecteix a la perfecció el que passa actualment en molts instituts, açí vos deixe un enllaç de una entrevista a Laurent Cantet, que llegint-la m'ha paregut interesant i he vuigut compartir amb vosaltres. La veritat que vegent-la en recordava a la meua classe de 3 de ESO, on els que menys es fea era estudiar. En aquella classe es va juntar gent repetidora d'altres cursos, que lo únic que tenien ganes era que arribarà el temps de l'esglai per a poder fumar mentre esmorzaven, mentrestant el únic que feien en classe era incordiar als professors, impedint a vegades que feren classe correctament, motiu per el cuàl resultavem perjudicats aquells que anàvem a classe a aprendre, amb ganes de estudiar. En moltes ocasions, alguns que mai en havíem portat d'eixa manera ens deixavem portar per la influència de estos, i ens portàvem malament, els quals els professors es sorprenien, i els pares també quant arribaven les notes a casa.  No obstant, a part de això guarde molts bons records de aquella classe, i crec que vaig aprendre molt. Si no vaig aprendre academicament, si que vaig aprendre molt de com comportar-se en les classes, en alló que tinc que fer i que no en cada moment, i en respectar als profesors.

EXPOSICIÓ DELS MURALS.

El passat dimecres 07/03/2012 vàrem fer l'exposició dels murals que en classes anteriors  estàvem fent. El nostre es deia " el cos: producte natural o artificial?", el que preteníem era fer reflexionar sobre els productes artificials que ara estan tant de moda i que serveixen per a millorar el teu cos. Ho vàrem fer mitjançant una sèrie de preguntes retòriques, per tractar de fer reflexionar a la gent que mirava el nostre mural.

Un dels murals que ens va cridar l'atenció tant a mi, com a els meus companys que vam fer el mural, va ser el de "l'evolució dermostètica". Ens va parèixer molt interesant ja que expressava el que a sigut el canvi de la moda corporal, i com seran els canvis en el futur si segueix per la mateixa línia. També mostrava l'aparició dels productes de bellesa i com influeix els personatges televisius amb la gent corrent.

Un altre que ens va cridar molt l'atenció va ser el de "llàgrimes", un títol curiós, que tenia unes imatges que almenys a nosaltres ens van emocionar, Ex; vegent la imatge de casillas plorant després de guanyar el mundial, que ens recordava aquell moment de tanta emoció per a tots els espanyols, o la imatge de cañizares plorant de ràbia després de haver perdut la final de la champions contra el bayer de munich, dos imatges en el qual estaven plorant, però que ploraven per motius diferents. El mural ens volia transmetre les diferents llàgrimes per a cada cos; el vivencial, el diàdic i el utilitari, i la veritat que ho van aconseguir.

Aquests son tan sols, dos murals de molt bons que hi havien. A sigut una exposició en la qual hem aprés un poc més, i que ha sigut molt interessant.

Visita al palau de cerveró, exposició de "a través de l'espill".

Avuí hem anat a veure l'exposició  a "través de l'espill", el que he fet, a sigut un video amb totes les imatges que m'han paregut curioses de la visita al museu, ja que hem pareixia interessant compartir aquestes imatges amb vosaltres.

Després de una bona caminada, hem arribat a el palau cerveró. Allí he vist imatges que la veritat, al mateix temps que en pareixien de ser molt bones, en produien molta curiositat.

Una cosa entre altres, que he llegit i m'ha paregut interessant a sigut una fotografia on apareixien dones obeses defensores del moviment fat liberation, un moviment a favor de l'aceptació social de l'obesitat, i que destaca la bellesa del cos obés. M'ha causat gran impacte perque desconeixia l'existència de un moviment que destacara la bellesa del cos obés entre altres coses. A més a causat una gran contradicció en mi, perque pensava que no hi habia persones obeses orgulloses del seu cos, em sembla positiu en cert manera aquest moviment, perque està clar que a elles els agradaria tindre menys grassa i estar més be físicament, però està molt be acceptar el seu cos tal i com és, perqué del contrari podria causar problemes amb la personalitat de la persona que està obesa.
També m'agradaria compartir amb vosaltres una imatge que m'ha resultat curiosa, la de l'oncle sam dels EE.UU, " pes com a senyal de poder", que representa les fases per les quals els EE.UU han anat adquirint protagonisme i poder en el món. Observem a l'oncle Sam al principi com un nen petit, acabat de nàixer, al cual li falta molt de camí per recòrrer i que simbolitza la imatge de uns EE.UU petits en cuant a poder, en comparació a la resta del món, el cual és molt dèbil i no te poder per a influenciar a la resta del món. Les altres imatges van representat un progressiu augment d'aquest nen tant en edad, com en pes, com en altura, (també progresiu en els anys que apareixen baix de cada imatge) fins a arribar a un home grós, molt més major i que representa el poder adquirit durant els anys per els EE.UU, i que ara adquirit molt de poder, tant com per a ser considerats com els més poderosos del món,  per la  cual cosa tots li tendixen la mà. No sé perquè el representen grós, en lloc de robust, és un dubte que m'ha sorgit cuant estaba mirant-lo, està clar que significa el pes com a senyal de poder, i estic d'acord que el pes significa poder, però jo crec que un home robust representaria millor aquest estereotip, o això crec, almenys en l'actualitat.
Les imatges a les quals hem referisc, apareixen en el video en la imatge 10 (pes com a senyal de poder), i en la 11 i 12 (moviment fat liberation)

En fí m'ha paregut una exposició molt interessant, recomanable per a totes les persones, i en la cual he aprés un poc més del tema de l'obesitat...

Impresionant video. La veritat que m'he se posen els pèls de punta vegent aquest video, per això le penjat açí en el blog, apart de que pense que està relacionat amb el que estem donant amb l'asignatura, concretament  amb la triologia de cos en acció de Arthur Frank.
Tracta de un home que fa "trhiatlons" amb el seu fill que té una discapacitat,  la qual  li impedeix  moure's.
Dick Hoyt és el pare, mentre que Rick Hoyt és el fill, dos exemples de superació i de admiració.

Rick és incapaç de fer esport per ell mateix, no obstant, crec que ell mateix sent que el fa a través del seu pare, diriem que Rick fa esport a través del seu pare en un sentit imaginari, seria una manera diferent de tindre cos i no fer moviment per ell mateix, sinò per una altra persona, faria com una acció comunicativa del pare cap al seu fill, de tal manera que és incapaç de fer esport, però aquest el sent com si ho realitzara ell mateix perquè el seu pare li ho transmeteix. Com be és diu en el video Dick és el cos, mentre que Rick és el cor, els dos comparteixen un objectiu comú i una unió per tractar de fer els "trhiatlons", d'aquesta manera observem una manera diferent de tindre cos i fer moviment, un poc curiosa, extranya, diferent.. però no menys interessant..

El passat divendres, a classe, el professor ens va preguntar que reflexarem mitjançant un dibuix, ens va dir que dibuixarem el que per a nosaltres era l'educació amb moviment. A mi la primera imatge que en va vindre al cap va ser la de un xiquet jugant a fútbol, tal vegada siga perque porte molt de temps jugant, pensava que era educar mentre estavem amb moviment, algo així com el que fa un entrenador corregint als seus jugadors de fútbol. Però, no obstant, després de sentir les reflexions dels meus companys i veure els seus dibuixos, en vaig adonar que educació del moviment té un significat molt ampli, i que es un concepte que accepta moltes reflexions i definicions, fet que contrasta amb el que jo pensava, de que tots o quasi tots tindriem el mateix concepte. En van parèixer molt interesants alguns dibuixos de companys, com per exemple un que vaig observar, en el que es representava una persona caminant en el temps i amb un sac en la seva esquena, en el que ficava les coses que anava aprenent. A la fi en vaj adonar que "educació del moviment" es un concepte molt ampli, i que es diferent per a cada persona.

Benvinguts al blog de educació del moviment. Aquest bloc pretén ser una comunitat de comunicació entre alumnes i  professor. El que fare és comentar tot alló que veurem a classe, així com les activitats que realitzem en aquesta. Es la 1ª vegad que faig un blog, espere que siga una experiència  positiva, i que al mateix temps siga útil per a apendre tant jo, com els que vuiguen participar en aquest blog.